9/1/13

DOS FANTÀSTICS TREBALLS DE PLÀSTICA
El Fernando, pare del Pablo de 5è i mestre de plàstica de l'escola Sant Pere Claver del nostre barri, ens ha fet arrivar aquests increibles treballs que ha fet amb els seus alumnes. Una preciositat! Disfruteu-los.  I felicitats a mestre i alumnes per tan bona feina.

Els cotxes elèctrics
Els nens i nenes de 6é de primària hem fet un cotxe elèctric amb el Fernando (classe de plàstica). Vam aprofitar l’experiència de l'any passat, quan vam estudiar electricitat per fer l'instrument Els 23.
Per fer aquest treball hem dedicat tot el primer trimestre. En Fernando ens va portar uns cotxes que havia fet ell amb el seu fill. Això ens va ajudar a fer-nos una idea. Vam començar fent un projecte, un dibuix del treball. Podíem escollir: fer un cotxe que anés sol, fer un cotxe amb comandament que pogués anar cap al davant i cap al darrere, o fer un cotxe que fes tot això i també pogués girar cap als costats. Després ho havíem de decorar al nostre gust, convertir aquella caixa de cartró amb rodes en una altre cosa.
Totes les idees eren bones i originals, tots van ser macos, però sobre tot el del Misael que era una libèl·lula molt ben feta . Tots els cotxes eren diferents. Un era un Ferrari , l’altre un pastís amb espelmes d’aniversari, un tren, un carro amb un cavall,...etc. Era lliure, com volíem que fos el cotxe. L’ important era l’estructura, amb el motor, els cables, la pila i el comandament, depenent de com fos el cotxe. El Fernando ens ajudava quan ho necessitàvem. I entre nosaltres ens ajudàvem també. I havien alguns que tenien problemes que costaven més de solucionar. Com per exemple el meu. No corria molt, necessitava tres piles i no li podia posar perquè sinó petaria el motor. Quan vam acabar els cotxes elèctrics vam gravar un vídeo on sortien tot. Ens va agradar molt el resultat. Harjot i Xavi, delegats de sisè




fent DIBUIXOS ANIMATS a CINQUÈ de PRIMÀRIA

Cada any, a la nostra escola, els alumnes de primària interpreten una cantata de nadal que composa el professor de música. També cada any, un curs de cicle superior s’encarrega de l’escenografia, en format digital, d’aquest espectacle. És aquest un dels projectes que portem junts l’àrea de expressió musical i la d’expressió plàstica.
Aquest any, però, el que havia de ser escenografia que acompanyés la cantata “4 escenes del naixement”, ha anat agafant autonomia i ha passat a ser una animació de dibuixos amb música pròpia que s’ha projectat abans de que els nanos sortissin a cantar.
Ha estat un treball molt exigent per alumnes d’aquesta edat. La lectura del text de la cantata, la pluja de idees que van sortir d’aquesta lectura, el guió fet en grups de treball, els dibuixos, l’animació meticulosa, les idees (algunes genials, com la nena que bufa un estel) que van sortir durant el procés de treball, quan ja estaven experimentant els recursos que ofereix aquesta tècnica... Han fet falta 1043 fotografies per aconseguir uns pocs minuts d’animació. Molt esgotador...Tot i això, el bon resultat d’aquest procés els ha fet sentir-se orgullosos de la feina feta.
Primer vam dedicar una sessió a conèixer i entendre les tècniques d’animació anteriors a la invenció del cinema: taumatrops, fenaquitoscopis, zoòtrops, praxinoscopis...
Va ser un recorregut progressiu que ens va portar des de la simple il·lusió òptica fins a les primeres animacions fetes amb la tècnica anomenada stop-motion (transformació dels dibuixos foto a foto). Vam acabar aquesta sessió veient alguns treballs d’art contemporani, fets amb aquesta tècnica, de l’artista sud-africà William Kentdridge. La idea que volia posar en qüestió és la relació, d’entrada evident pels nanos, entre progres tecnològic i qualitat artística. Tenen algun tipus de vigència aquestes tècniques d’animació tecnològicament obsoletes? Esperem que la intensitat plàstica i poètica de la pel·lícula que hem editat respongui a aquesta pregunta.